| |
Joan Casals i Clotet
Terrassa (Vallès Occidental)
Músic i organista, es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat i posteriorment als conservatoris municipals de Terrassa i de Barcelona. Estudià piano, orgue i direcció amb els professors Josep Caminals, Montserrat Torrent i Enric Ribó, respectivament. Ha fet recitals d’orgue als Estats espanyol i francès i també a la Confederació Helvètica, i habitualment pren part en el cicle Els Orgues de Catalunya. Com a organista acompanyant de l’Escolania de Montserrat ha fet gires de concerts per Europa, Àsia i Amèrica. Durant quaranta anys ha estat director del Cor Montserrat de Terrassa. Fundador de l’ Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra i de l’Associació Catalana de l’Orgue, és organista titular de la Catedral de Terrassa i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. |
|
|
|
 |
| |
Josep Clos i Margarida Roca
L’Escala (Alt Empordà)
Alumnes de Joan Comas i Vicens, mestre de l’esbart Montserrat de Barcelona i fundador de Ballets de Catalunya, Josep Clos (L’Escala, 1924) i Margarida Roca (Barcelona, 1927) han contribuït a salvaguardar la identitat de Catalunya a través de les danses tradicionals i l’ensenyament del català durant els anys més difícils de la dictadura de Franco. Han encaminat al llarg de seixanta anys tres generacions d’escalencs cap a la descoberta i el manteniment de la música i les danses catalanes. L’any 1948, juntament amb el compositor i músic Lluís Albert, van crear l’Esbart Dansaire, anomenat posteriorment Esbart La Farandola, amb el qual van participar representant Catalunya en diversos festivals a l’estranger com el d’Ashford, Anglaterra, el 1982, i el de la Selva Negra, Alemanya, el 1985, i des del qual han realitzat una rellevant tasca de recuperació de danses escalenques com el ball del drac, ball de pescadors, i la farandola, ball de carnaval. Josep Clos, a més a més, és autor del llibre Esbarts escalencs: 60 anys (1948-2008) i ha estat precursor en el camp del cine amateur. |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Josep Francesc Chaqués i Noverques
Benifaió (Ribera Alta)
Mestre valencià que ha fet de l’ensenyament en la nostra llengua un dels seus objectius vitals. Fa vint-i-cinc anys, quan era el director del col•legi Trullàs de Benifaió, va aconseguir que s’hi implantés l’ensenyament en valencià i, des d’aleshores, continua fent trobades a la seva comarca, com a president de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera. President fundador i membre actiu d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, ha estat una de les ànimes del premi literari escolar Sambori, iniciativa nascuda el 1998 amb l’objectiu de promoure i difondre l’ús del valencià dins l’àmbit educatiu. President de la Fundació Sambori, creada el 2004 arran de l’èxit del certamen, ha ajudat que el Sambori arribés a tots els nivells educatius, des dels xiquets d’infantil i primària fins als joves de secundària, batxillerat, les universitats, les escoles d’adults i les escoles oficials d’idiomes. Des de fa uns tres anys, gràcies al suport d’Òmnium Cultural, el Premi Sambori també arriba a alumnes del Principat de Catalunya, de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer. Josep Chaqués, així mateix, ha estat autor, coordinador i editor de més de cinc-cents llibres de text i ha coordinat l’àrea de literatura infantil i juvenil en valencià de l’editorial Edelvives.
|
|
|
|
|
| |
Rosa Maria Garriga i Llorente
Canet de Mar (Maresme)
Llicenciada en antropologia i sociologia, va fundar i és directora de la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI), organització beneficoassistencial especialitzada en l’ajuda social a dones que pateixen violència de gènere. Des de la Fundació AGI, ha engegat programes d’integració social i suport a les dones, d’atenció a famílies monoparentals encapçalades per dones, de reinserció per a homes maltractadors, de rehabilitació d’agressors sexuals, i també programes de prevenció de la violència en la infància i l’adolescència. En el terreny cultural, ha estat directora de la revista local Rufaca de la Cerdanya, vicepresidenta de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), col•laboradora dels Quaderns d’informació municipal de Llívia, i membre del Patronat del Festival de Música de Llívia.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Joan Guasp i Vidal
Consell (Mallorca)
Escriptor mallorquí, des de molt jove ha alternat el periodisme i la literatura i ha conreat diversos gèneres literaris, entre els quals la novel•la, la narrativa infantil, la poesia i el teatre, gènere en el qual ha destacat més. Entre altres obres, ha publicat Les contarelles d'en Pere Ferreguí (1979), Kabyl (Finalista del Premi Ignasi Iglésias 1984), Fumar d'amagat (Premi Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca 1987), L'illa d'escuma rosa (Premi Ciutat d'Olot de narrativa infantil 1988), El cavall (Premi Ciutat de Mollerussa de novel•la 1992), Eclipsi per a un home sol (Premi Sant Carles Borromeu d'Andorra per a contes 1992), Fills de l'espera (Premi Recull de Teatre 1992), Concert de comiat (Premi Fiter i Rossell 1995), Fills del Raiguer (Premi Vila Martorell de poesia, 2005) i Irène Némirovsky (Premi Recull de Blanes de teatre, 2006). Cultivador assidu del gènere aforístic, l'any 2000 en publicà el primer recull al llibre Aforismes. Fogueró de Guaspires. Habitualment, col•labora a la premsa escrita de Mallorca i d'altres indrets dels països de parla catalana. |
|
|
|
|
| |
Xavier Morgades i Vallès
L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
Pagès espluguí que des de ben jove sentí un gran interès per la música, en la qual es formà de manera autodidacta. Als anys 70 va ser instigador i director musical del grup de folk espluguí L’Olla Barrejada. Interessat en el cant coral i esperonat pel mestre Lluís Virgili, el 1982 va crear la Coral Espluguina, de la qual ha estat director i ànima durant els seus els vint-i-set anys d’existència, en què la coral ha passat de 17 membres als 37 actuals. Col•laborador en múltiples iniciatives i trobades de cant coral d’arreu del Camp de Tarragona i les Terres de Lleida, ha estat també director de la coral Flor de Lis de Montblanc i la coral Veu de la Terra de Vimbodí. Així mateix, ha estat professor de cant coral a l’Escola de Música Robert Gerard de Valls i professor de música al CEIP Martí Poch de l’Espluga de Francolí. Amb el seu esforç i constància, Xavier Morgades ha recuperat cants i tradicions populars i ha reeixit a encomanar el seu entusiasme per la música a molts espluguins. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
