 |
|
|
|
|
| |
Jaume Arnella i París
Barcelona (Barcelonès)
Per una dilatada activitat de trovador, rondallaire,
cantant i sobretot promotor i animador del folk català,
tasca que va iniciar l'any 1967 amb el Grup de Folk i
que va continuar amb altres formacions emblemàtiques
de la música popular, com Els Sapastres i l'Orquestrina
Galana, fins a esdevenir precedent i inspirador del moviment
de renovació de la cançó catalana
d’arrel tradicional que més endavant donaria
com a fruit el Festival i el Centre Artesà Tradicionàrius
i que actualment ha afavorit que hi hagi grups i festivals
de música folk arreu dels Països Catalans,
que continuen la línia que ell va iniciar. |
|
|
|
|
| |
Pere Artís i Benach
Llorenç del Penedès (Alt Camp)
Perquè, vinculat vocacionalment al món
de la música, ha estat cantaire de l'Orfeó Català,
secretari executiu de l'entitat i assesor cultural del
Palau de la Música; directiu del Secretariat dels
Orfeons de Catalunya, de la Federació Catalana
d'Entitats Corals, de la Fundació Pau Casals i
de l'Escola de Pedagogia Musical; perquè col·labora
i dirigeix la revista Catalunya Música; per una
continuada tasca d'animació social al Centre Cultural
de Llorenç del Penedès, i per ser autor,
entre d'altres, dels llibres El cant coral a Catalunya,
L'Orfeó Català: llibre del Centenari i
Pedres Vives, i de nombrosos articles de divulgació musical. |
|
|
|
|
|
|
|
| |
Antoni Carreras i Casanovas
L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
Per la participació activa en associacions i entitats
culturals tarragonines, en especial de la Conca de Barberà,
com l’Arxiu del Monestir de Poblet; el Centre d’Estudis
Locals de l’Espluga de Francolí, que presideix
i des del qual ha organitzat diverses exposicions importants
sobre prehistòria local, la Guerra Civil, la flora
i vegetació, etc.; la comissió Pro-restauració de
l’Església Vella, i els patronats municipals
d’Iniciatives, de l’Escola-Taller i de la
Cova de la Font Major, el muntatge museogràfic
de la qual va projectar i dirigeix. Ha publicat nombrosos
treballs monogràfics d'història de la Conca
de Barberà, articles en revistes i llibres especialitzats,
i és coautor de la important Història de
l’Espluga de Francolí, en curs d’edició en
sis volums. |
|
|
|
|
| |
Josep Galan i Castany
Fraga (Baix Cinca) (Franja de Ponent)
Per una tasca vocacional i exemplar com a professor de
primària i director d'escola a Santa Margarida
de Montbui; com a impulsor de l’associacionisme
cultural en defensa de la llengua catalana a la Franja
de Ponent, on presideix, des de l’origen, l’Institut
d’Estudis del Baix Cinca, amb seu a Fraga. És
fundador i col·laborador de les publicacions Temps
de Franja, Batecs i l’anuari Cinga, i ha impulsat
accions cíviques a favor de la llengua, com jornades
d’estudi, edició de publicacions, conferències
de divulgació de la Franja, etc. També és
autor d’una obra ja considerable sobre la llengua
fragatina: Refranyer fragatí, Frases fetes, Les
cançons de la nostra gent i Les motades de Fraga. |
|
|
|
|
|
|
|
| |
Joaquim Maluquer i Sostres
Barcelona (Barcelonès)
Per una densa trajectòria de servei al país
com a advocat, economista, sociòleg i ornitòleg,
que ha desenvolupat en les instàncies més
diverses, com la reestructuració de la indústria
cotonera catalana; la Institució Catalana d’Història
Natural, que va presidir i des de la qual va impulsar
el llibre Natura, ús o abús? Llibre blanc
de la Natura als Països Catalans, document d'ecologia
científica pioner a Europa; la col·laboració amb
Pere Duran i Farell a Gas Natural; la secretaria del
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, etc.
Discret i eficient, ha estat clau en nombroses iniciatives
culturals, com ara propiciar el diàleg entre Catalunya
i el País Valencià, i la gestació d'Acció Cultural
del País Valencià. Ornitòleg per
vocació, fou col·laborador desinteressat
de J. M. de Casacuberta a l’Editorial Barcino,
on va publicar Els ocells de les terres catalanes (1956)
i L’estructura econòmica de les terres catalanes
(1963). És doctor en Sociologia per la Universitat
de Ginebra (1963), títol que va obtenir amb la
tesi L’assimilation des immigrés en
Catalogne. |
|
|
|
|
| |
Antoni Pérez i Gil
Dènia (Marina Alta) (País Valencià)
Perquè ha posat generosament al servei del país
la seva dedicació professional com a advocat,
que el va portar a defensar patriotes valencians davant
dels tribunals franquistes i, des de fa molts anys, a
treballar des de l’ombra en tots els processos
de dignificació nacional al País Valencià,
amb una tasca continuada d'assessorament tan eficaç com
discreta, i fins i tot anònima, a entitats com
Acció Cultural del País Valencià,
el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma i les fundacions
Ausiàs March i Josep Renau, entre d'altres, i
per haver estat decisiu en qüestions com ara la
defensa de la instal·lació de repetidors
de TV3 o la conversió de l'edifici d'El Siglo
Valenciano en centre d'irradiació cultural catalana
al bell mig de la capital valenciana. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
